La transmissió de la propietat de la mercaderia en les vendes internacionals

En moltes ocasions, si ens preguntem, en quin moment es transmet la propietat de la mercaderia en una venda internacional, la majoria de nosaltres tindríem dubtes. 

Segurament pel se'ns acudeixen alguna d'aquestes respostes.

  • En el moment que he cobrat l'import de la factura. 
  • En el moment de realitzar la factura o l’albarà.
  • Amb l'obtenció del certificat d’origen.
  • Amb l'obtenció del coneixement d’embarcament (BL).
  • Quan la mercaderia surt de les meves instal·lacions.
  • Quan el transportista lliura la mercaderia al comprador.
  • Amb l'Incoterm.
  • Un cop fet el despatx de duanes i amb el seu comprovat el DUA. 

Si la resposta ha estat algunes de les esmentades anteriorment o variant d'aquestes, la resposta no és correcta, o millor dit, podria coincidir amb alguna d’aquestes respostes, però parcialment.

Transmissió de la propietat marítima

En primer lloc, error habitual, no hauríem de confondre la transmissió de la propietat de la mercaderia amb la transmissió de la propietat marítima de la mercaderia. En el segon cas, aquesta transmissió és mitjançant el BL Màster i l’obtenció d’aquest document de transport és cabdal per poder recuperar la mercaderia de la naviliera en el port de destí, per això es parla de propietat marítima. Però la propietat de la qual nosaltres parlem és la propietat jurídica.

També cal recordar que els Incoterms no regulen la propietat de la mercaderia, ni regulen el lloc de lliurament de la mercaderia, però no la propietat. 

Doncs bé, per conèixer el punt de transmissió de la propietat hem d’anar al contracte de compravenda de la mercaderia. En el contracte s’indica el punt de transmissió de la mercaderia. Exactament en la clàusula que segurament heu sentit o llegit més d’un cop, que és la que diu i regula quina es la llei aplicable en cas de litigi. 

L'entrega de la mercaderia

Normalment en el contracte s’escull la llei del país del venedor o del comprador. En el cas d’Espanya, la llei diu que la transmissió de la propietat es produirà en el lliurament (entrega) de la mercaderia. En aquest cas coincideix el lliurament amb l'Incoterm. Cal advertir que el lliurament que estem parlant és el lliurament del contracte de compravenda, no el lliurament del transportista al nostre client. En aquest cas en un Incoterm de la família de les Fs i de les Ds coincideixen els dos lliuraments, però en els Incoterms de la família de les Cs no coincideixen.

Però que passaria si la llei aplicable fos la d’un altre país, en aquest cas el país del comprador (per exemple el Regne Unit)? Hauríem de buscar que diu la llei del Regne Unit en referència a la transmissió de la propietat de la mercaderia i la llei diu que la transmissió de la propietat de la mercaderia es produirà allà on digui el contracte. En aquest cas s’ha d’incloure una nova clàusula on especifiqui el lloc de la transmissió de les mercaderies. Evidentment hauríem de negociar que aquest lloc fos en el punt de lliurament i així, torna a coincidir amb l'Incoterm.

 merchandise transports

La llei marca les condicions

Com a conclusió, podríem dir que la transmissió de la propietat jurídica de la mercaderia amb l'Incoterm no és automàtica i depèn de la llei aplicable que utilitzem i dels pactes en aquest sentit que realitzem en el contracte de compravenda. Un exemple seria introduir en el contracte una clàusula de reserva de domini, que significa que la transmissió de la propietat de la mercaderia es produirà amb el pagament total de la mercaderia i per tant no en el punt de lliurament.

Haurien de fer coincidir en les negociacions, sigui quina sigui la llei i les clàusules pactades que la transmissió de la propietat de la mercaderia coincideixi amb el punt de lliurament. D’aquesta manera podem veure amb claredat aspectes essencial en l'operativa internacional com el moment de facturació de la mercaderia o bé de qui és l’estoc en trànsit quan la mercaderia està en el transport internacional.